Caminant

Torno a estar en un moment de reflexió.
Coses que han passat i estan passant en les ultimes setmanes, m'ajuden a pensar i continuar creixent.
Com que em resulta dificil descriure el que sento, opto per continuar reflexionant.
I continuar el camí...

Go oN!

Han passat moltes coses des del Montmell.
La meva situació ha canviat i estic encantada...
enamorada...
i feliç.

Res...que segueixo caminant i deixant-me maravellar pel camí.

El MoNtMelL....

EL passat 11 d'octubre, L'Anna, el Xavi, l'Alvaro i jo, vam decidir anar a fer una excursió al Montmell....la meva primera experiència "oficial"...i la primera de la temporada!
Almenys això esperem!!! Aquí un petit resum del que va ser un fantàstic dissabte!

Encara que no en tenim fotos....el dia va acabar amb un bon berenar!!!!!

Que tinguis sort...

Aquesta nova actualització serà escueta, però, om no podia ser d'una altra manera, va dedicada al Sebastià.

Ahir ens va deixar...va partir cap al seu nou destí.... MÈXIC!

QUE TENGA BUEN VIAJE COMPADRE!!!!

BONA SORT!!!!!

AsSiMiLanT...MeNTrE SigUi PoSsiBLe...

"Ay! no sé como empezar, no lo sé

soñar, crecer, comenzar...dar el paso ya.

Ay! no sé como empezar, no lo sé

soñar crecer, comenzar...

dar el paso ya.

Compartir mis ganar de ayudar a los demás

entregarme a esta fresca y nueva oportunidad

trabajar con ilusión, firmeza y respetar

la luz de mi conciencia que me llena de paz.

Abriendo bien los ojos...fijarme en los detalles...despertar mis sentidos...fundirme con el aire.

Escapar del tiempo y vivir sin miedo

contemplar la vida y sus misterios

escuchar el silencio y perderme dentro

encontrar respuestas del susurro del viento.

Conectar con mi ser y espabilar

proyectar mi alegria y observar

y liberar mi mente...sentir con claridad

que hay un nuevo mundo

y del presente disfrutar.

Abriendo bien los ojos,

fijarme en los detalles

despertar mis sentidos

fundirme con el aire."

CHAMBAO. Con otro aire. [Detalles]

En pAu...i " AnaNT FeNT..."

Ja fa 23 dies que camino per terres catalanes...que cada dia quan surto de casa veig el mar... i a platja...

Hi ha coses que han canviat...i coses que per molt temps que passi no canviaran mai...

Ja he marxat...ja he tornat...ja he abraçat a tota la familia...la gran, la petita, la de dalt, la de baix i la de l'Emporda.

Ja he abracat a les prendes...ja m´he menjat un entrepa de fuet...un fideuejat...un caldo...i ja he probat el matalas nou!!!!!!!!

Trobo a faltar mooooltes coses....i sobretot anyoro Calcutta!...a la gent que vaig conèixer pel camí...(uuuuuuuuuooooooooooooooo)...i a la seva gent...

Aquesta foto la vaig fer l´últim dia a Prem Dan, i a la iaia que surt a la foto, li vaig agafar un estima especial...mai vaig entendre com es deia, peró jo carinyosament la cridava "Nani".

Ara tambe vull donar les gràcies a la "peasssso" familia que tinc i a LES i els "peasssso" amics que tinc!!!! L'arribada va ser espectacular...gràcies per estar-hi sempre i fer-me sentir tan estimada!!!

US ESTIMU!!!!!!

(foto d'una posta de sol a Calcutta)

emocions i contradiccions...

Namaste!!!

Una altra exepcio! I es que tinc problemes amb el meu "pen" i la meva camera (pero no us preocupeu que te solucio....graaaaacies Ruben!)...aixi que deixare les fotos per quan torni...aiiiiiiiiiixxx! que aixo ja esta aquiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

Des del dia 16 de maig que estic instal.lada a Calcutta...a Sudder Street, al Modern Logde Guest house...fent el que havia de fer...el que volia fer...passar els ultims dies d'aquest somni a la bella Calcutta.
I si tot va be, el 4 de juny que agarem un trenet cap a Delhi...i el 7 de juny aterrare a la Torre!!

Felic i tranquil.la...somrient...i fent un balanc de tot el que he viscut i he apres...en mesura del possible, es clar!

I tinc tantes ganes de tantes coses...
Sento tantes coses...
El meu cor i la meva ment treballen...s'estimen, pero es contradeixen...els meus sentiments s'entrallacen...i les meves emocions pujen i baixen...

...Shanti shanti bondhu...

Tinc ganes de tornar...
...de no marxar...
...d'abracar a la familia...a la gran i a la petita...a la de baix, a la de dalt i a la de l'Emporda...
...d'abracar a les preeendes....
...d'un akelarre...i dos...
...de veure el mar...
...d'un entrepa de fuet...amb el seu tomaquet i el seu oli....
... d'un bon caldet...
...d'un bon cafe amb llet...
...d'un fideuejat...i si s'hi perd algun que d'altre escamarladet...no li farem pas un lleig!!!
...de provar el matalas nou que m'ha comprat la iaiona....
...de somriure mes que abans...
...de prendrem les coses amb mes calma que abans...
...de no deixar mai d'estimar...d'estimar-vos...d'estimar-te...
...de no deixar mai de compartir...
...de continuar treballant per allo que desitjo...
...de tornar...
...de no marxar...
................................................
... de continuar creixent...

Moltes gracies per ajudar-me i fer-me costat...sense vosaltres no ho hagues aconseguit...o si mes no...m'hagues estat molt mes dificil!!! M'he sentit molt estimada durant aquests mesos... i aixo es el millor que m'ha pogut passar.

Us estimo molt!

Desde Nepal

NAMASTE!!!!

Hola a tothom! Avui fare una exepcio, ja que fa molts dies que no dic res...volia explicar-vos que hem anat fent aquestes setmanes, pero aixo de l'internet va molt lent i es impossible carregar fotografies. Aixi que he pensat que ho fare un altre dia!
Hi ha molts talls de llum, i la connexio es una mica lenta...


Em trobo a Nepal, concretament a Pokhara! Hem estat a Kathmandu, i tambe dos dies al Parc Naciona de Chitwan on hem fet una mena de Safari per la jungla i ens hem banyat amb elefants...una experiencia unica! I diumenge, si tot va be, anirem cap a Kathmandu per anar altra vegada cap a la magnifica India!
Aqui a Pokhara ens han passat aventures per explicar!!! Pero tot aixo i les meves sensacions ja ho explicare un altre dia amb mes calma i quan pugui penjar alguna foto.

Nomes dir-vos que estic be, que estem molt be! i que us estimo molt!!! ahhh! i que ja em comenco a anyorar...

Petits moments viscuts...

Ja han passat molts dies i em deixat enrere moltes ciutats desde la pluja de colors de Shimla...
Despres de Shimla un autobus nocturn d'unes 8 hores i no gaire comode, ens va portar cap a Haridwar...

...una ciutat sagrada que creix entre els Himalaies i te com a columna vertebral el Ganges...on al vespre, al Ghat principal, l'anomenat "har-ki-pairi Ghat" es reuneixen centenars d'hindus per realitzar les ofrenes ("puyes").
Llargues passejades i llargues converses recordo d'aquesta ciutat...i una estatua gegant de Shiva...

...i un xai...

I sense deixar l'estat d'Uttaranchal, vam agafar un autobus cap a Rishikesh; ciutat coneguda com la "capital mundial del ioga". Encara que jo de ioga no en vaig practicar (encara no se m'ha despertat aquesta inquietud...)vaig poder relaxar-me molt i recordo, tambe, llargues i interessants converses a la vora del Ganges damunt d'una roca....mmmm....

Vint inacabables hores de tren ens van portar cap a Agra; ara si, canviant d'Estat, Uttar Pradesh.

I alli...una gran obra arquitectonica, una de les set maravelles del mon, el monument mes gran construit mai en nom de l'amor...
El Taj Mahal...

O com el va definir R. Tagore: "una llagrima en el rostre de la eternitat"

Vam tenir la sort de veure'l al llarg de tot el dia...en el seu despertar a les 6 del mati, a mig mati i al vespre durant la posta de sol....realment impressionant!

Les meves sensacions van ser moltes...estava totalment maravellada davant de tal immens monument...amb aquell color blanc pur que, fins i tot, el reflexe del sol ens feia mal als ulls.

Pero una de les sensacions mes intenses que vaig tenir va ser adonar-me d'on estava. Estava al Taj Mahal! I tot i saber que em trobava davant de l'emblema mes significatiu del turisme indi, vaig sentir-me molt plena...i es que estava on havia d'estar...i no em refereixo a estar davant del Taj Mahal, sino d'estar a la INDIA.

D'alli, unes horetes mes de tren i altre cop a Delhi, pero aquest cop amb bones noticies!!!!

I de la capital, 12 hores de tren nocturn i cap a on som ara, Varanasi-Benares. Aquesta ciutat es molt especial i de moment, encara no explicare res...
...nomes dir-vos que vam fer una passejadeta amb barqueta (de rems) al vespre...i va ser...molt bonic (per no tornar a repetir "maravellos").

I ara...rumb a Calcuta...

Avui agafem un tren a les 4 i mitja de la tarda i dema...ens despertarem a Kolkata...

...que contenta que estic!...

P.D: US ESTIMU MOLT, MOLT, MOLT!!!

HaPpY hOlLy!!!

El dissabte 22 de marc, va comencar la primavera...i a la india la cel.lebren d'una manera molt divertida i especial...

...Enlloc de donar-te el bon dia et criden: "happy holly"...i et llencen polvos, "sindur o kum-kum" de mil colors....

Nosaltres ens vam unir a la festa...i aixi vam acabar...

abans...

despres...

abans...


despres...
i mentrestant....

...una manera diferent de comencar la primavera....mentre a Tarragona menjaven corder i clausuraven la Setmana Santa...a Shimla, estavem de festa!!!!

HAPPY HOLLY MY FRIEND!!!

...i em trobo a Shimla...

Per primera vegada des de que tinc us de rao...i per primera vegada des de que vaig aprendre i decidir tocar el timbal...no em trobo a Tarragona.


...em sento extranya...


No se si tinc dret a estar trista...encara que no es exactament tristesa el que sento...es una forta anyoranca... i un sentiment d'estar fora de lloc...


...Estic a la India...i el poble on he aterrat avui...Shimla...sembla frances enlloc d' indi... es a dir, que estic a la india pero no ho estic...


...tinc el cap i el cor a Tarragona...inconscientment porto penjat el timbal i vaig vestida amb vesta negra i peto blau...





...Us anyoro molt...

cOnTiNuAnT CrEiXeNt...

Despres d'uns dies sense escriure...i avui que fa 36 dies que estic rondant, torno a penjar unes quantes fotos...

...de Delhi, de Jaipur, i del maravellos indret de Pushkar, on vam decidir en el seu moment, quedar-nos 11 dies...

Pushkar...on el sol podria sortir amb una havanera i se'n va a ritme de timbal...maravellosament magic...

Tinc tantes coses a explicar-vos, que no se si soc capac d'expressar-les tal i com voldria...cada cop, pero, em sento mes receptiva, podriem dir que ho sento tot molt mes...les olors, els sorolls, els colors, la manera de fer...

Cada dia creixo una miqueta mes..cada dia em reafirmo mes en el que sento i penso...cada dia dono un pas mes en el meu proces...poquet a poquet i agafant aire...

Reflexiono sobre moltes coses, me'n plantejo d'altres (familia... tranquila que torno el dia 15...de moment, encara no m'estic plantejant el fet de quedar-me mes temps...jajaja!)...i me'n pregunto moltes...moltes!!!

Ara mateix...sentada aqui al ciber...he mirat a fora al carrer...i ha passat una vaca...i no m'he sorpres...com si veure vaques a la Torre fos la cosa mes normal de mon!!! I quan no es una vaca, es un elefant, o un camell, o un burro, o un porc....en fin...el mes normal de mon oi??

Pero ja ho diuen...que en aquest pais tot es possible..."sab kuch milega"...my friend!

Fins i tot hem aconseguit Nuttela...

Estic be...molt be...gaudint d'aquest regal...perque mes que una oporunitat, ara puc dir que aquest viatje ha estat un regal que la vida m'ha donat...i aconseguint que regni la pau en el meu interior...com aixi ha de ser.

Calcuta - Kolkata

Unes quantes fotos de Calcuta...












no he sabut quines posar...he fet una mica de recull. Hi ha fotos de Pren Dam, una de les cases de les misioneres... el barri de Kalighat, un dels mes pobres de la ciutat i on la madre Teresa va fundar la primera casa...els xais...els carrers...vaja! un poc de tot...

MOLTES FELICITATS!

AVUI LA PRENDA FA 25 ANYS!!!!!!!


Avui...es un dia especial...a Torredembarra i contrades... i tambe a la India!!
Des d'aqui, d'una manera diferent i alhora especial...d'una manera molt intensa, profunda i molt meva....celebro el teu dia. Lluny del nostre mirador i sense vinet...pero et tinc present constantment.

Anna, Nona...no et puc dir res mes del que no t'hagi dit ja...t'estimo moltissim.

T'admiro...admiro la teva persona, admiro la teva manera de viure, admiro la teva incondicionalitat...t'admiro per les ganes i l'empeny d'aixecar-te cada mati i volguer ser millor persona, per lluitar decididament per allo que creus i amb valentia...per anar sempre de cara i donar-ho tot...absolutament tot per aquells a qui estimes.


M'encantaria poder reunir-me amb tu avui...donar-te una forta abracada i impregnar-nos mutuament de la nostra energia...pero pensa, que quan ho poguem fer sera d'una manera molt especial...si, com totes, com tots el moments que hem passat...tots i cadascun d'ells especials i estan presents dins els nostres cors i pensaments.

Anna, es un orgull saber que formo part de la teva vida, que ocupo un lloc dins el teu emooooooooooooorme cor. I tot un plaer que aixi continui per molts anys...jo sempre estare al teu costat...donan-te llum...una ma...algun que d'altre mal de cap....escoltan-te i estiman-te.

AMUNT PETITA!!! Que els 25 no t'angoxin, que son 25 anys plen de vida i plens de llum, plens d'experiencies, de vivencies, de sentiments.... i que tot aixo es el que ens fa creixer i ajudar-nos a evolucionar!

Espero que no t'importi...he agafat una foto del teu fotolog....no en tenia cap...soc una alma de cantaro ja ho saps!!!!

MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!

Shanti shanti bon du...

Justament avui fa una setmana que em vaig despertar a Calcuta...

..."Benvinguda al pais on tot es possible"...i amb aquestes paraules sortia de l'aeroport de Delhi...avui fa 11 dies...


...no sabria expressar el que vaig sentir....una arribada en blanc i negre...una arribada angoixant...i d'altra banda...un despertar amb llum...un despertar curios i energic....


Fa dies que penso en que vull escriure....i no em surt res...potser encara no puc....


Nomes us puc dir que tot va be...que m'estan cuidant moltissim...i que m'estic adaptant poc a poc...