...els dies" xof"...

En aquests últims dies he viscut situacions molt entranyables, amb molt de sentiment i molt boniques. Sento que hauria de donar les gràcies a totes aquelles persones que han estat (i estan) al meu costat i que han fet que em senti la noia més afortunada i feliç del món.
...

Però avui no en parlaré...no estic d'humor. I es que vull parlar d'aquests dies que tothom tenim..."els dies xof".

El "dies xof", són aquells dies en què, sense passar-te res especial (o no...), estàs trista... sense ganes de fer res... vas a treballar per inèrcia...qualsevol cosa t'afecta...penses més de l'habitual...trobes a faltar encara més de l'habitual (...a mi em mataran...)...
ai...l'anyorança...
...dies que poses el teu cos en pilot automàtic...i au! deixes que els teus peus et portin...i ha esperar a que passi el dia...

...Buuufffff!!!...

...esperar a que les teves obligacions s'acabin i puguis arribar a casa... i estar tranquila...o quedar amb alguna amiga i cagar-te en el dia que has tingut!!! (i perdoneu-me per l'expressió)

I a sobre sents la imperiosa necessitat de que t'abracin, de que et mimin...i de que et diguin que el que et passa és totalment normal...que no és que estiguis "gggilipolles" (i torneu-me a perdonar), si no ke estàs més sensible del normal...més..."toveta".

Vull continuar pensant en el per què d'aquests dies...

...Diuen, que simplement és una caracteristica de la raça humana...

...M'acaben d'oferir un bombó d'avellana...i he decidit menjar-me'l i matar el tema aquí.....


...i ho sento, però no m'agrada gens sentir-me així!...(clar que, suposo que com la resta de mortals...)

...AKELARRES...

.................Akelarres...................

...petites/ grans estones de vida....

...que ajuden a païr, a desestressar-nos de la jornada laboral, a fer cuatre crits per relaxar-te...

...per qui vulgui una definició exhaustiva sobre el siginificat d'un akelarre...pot fer un clic damunt de la foto de l'anna ja que en el seu escrit ho explica molt bé...




...Estones que passes amb bona companyia, amb bones amigues, i ... vale si!...amb una ampolleta de vi...
















...es necessita un bon lloc aprop del mar...i moooltes ganes de riure...i de compartir!!!!












...una de les teràpies més bones que existeixen...us ho asseguro....


Total...

..........
Pues ala...alma de cantaro...con eso y un bizcocho....s'acabó!....a mumi!

Agafant embranzida...

Fa dies que vull escriure sobre com em sento, sobre com estic...però no sé per què no trobava ni el moment, ni les paraules per expressar-me...de fet, encara no les he trobat...



Això és com dibuixar...a mi no se m'ha donat mai bé això del dibuix...i mira que si m'hi poso...tinc imaginació, però la canalitzo d'una altra manera...Una amiga meva canalitza els seus sentiments i el seu estat d'ànim a través del dibuix...i dibuixa com els àngels. L'altre dia em va donar una cartulina, em va posar davant un grapat de bolis i llapis de colors i em va dir...Fluye!

...como si fuera tan facil...vaig pensar ke seria incapaç de traçar una línia...i encara menys trobar-li una forma...però es clar...almenys ho havia d'intentar...venga... alma de cantaro!... a fluir!

...Abans de començar, l'Aida em va dir que no es tractava de fer un dibuix bonic, sino de traçar la primera línia i deixar-se anar...canalitzar...

...el resultat no va ser cap obra d'art...ni amb gaire sentit, la veritat, però ho vaig fer...i em vaig relaxar molt...molt...molt...(potser perquè vaig estar pensant en la lluna, o en "tiburons"...mai m'hauria imagina't que pensar en "tiburons" em relaxés tant¿¿???)

...

Ja hi tornem a ser...no se com explicar-me...ni com endreçar el que vull dir...tinc la sensació que el meu discurs comença ser repetitiu, però tinc la necessitat d'expressar-me...podria dir moltes coses ke se'm passen pel cap però potser no tindrien sentit ara mateix...

Les persones que arribeu a llegir això, segurament us haureu adonat que sóc una persona que ara mateix estic en un procès de canvi...intentant endreçar les meves idees...i agafant embranzida en el meu nou cami...disculpeu-me si em repeteixo o si el meu discurs resulta aburrit, però sento la necessitat de reafirmar-me i de comparti-ho.

...Estic caminant pel camí que vull, pel camí que he triat...on els meus pensaments, les meves necessitats, els meus sentiments, les meves reflexions i les meves accions van d'acord amb el nou cami... estic aconseguint un equilibri entre el meu cap, el meu cor i la meva manera de viure...

Aquí comença un somni...un desig... que gràcies a certes estrelletes i algun que altre angelet s'ha convertit en realitat...

...agafo aire i respiro...buuuuffff!!...tinc ganes de cridaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!