HaPpY hOlLy!!!

El dissabte 22 de marc, va comencar la primavera...i a la india la cel.lebren d'una manera molt divertida i especial...

...Enlloc de donar-te el bon dia et criden: "happy holly"...i et llencen polvos, "sindur o kum-kum" de mil colors....

Nosaltres ens vam unir a la festa...i aixi vam acabar...

abans...

despres...

abans...


despres...
i mentrestant....

...una manera diferent de comencar la primavera....mentre a Tarragona menjaven corder i clausuraven la Setmana Santa...a Shimla, estavem de festa!!!!

HAPPY HOLLY MY FRIEND!!!

...i em trobo a Shimla...

Per primera vegada des de que tinc us de rao...i per primera vegada des de que vaig aprendre i decidir tocar el timbal...no em trobo a Tarragona.


...em sento extranya...


No se si tinc dret a estar trista...encara que no es exactament tristesa el que sento...es una forta anyoranca... i un sentiment d'estar fora de lloc...


...Estic a la India...i el poble on he aterrat avui...Shimla...sembla frances enlloc d' indi... es a dir, que estic a la india pero no ho estic...


...tinc el cap i el cor a Tarragona...inconscientment porto penjat el timbal i vaig vestida amb vesta negra i peto blau...





...Us anyoro molt...

cOnTiNuAnT CrEiXeNt...

Despres d'uns dies sense escriure...i avui que fa 36 dies que estic rondant, torno a penjar unes quantes fotos...

...de Delhi, de Jaipur, i del maravellos indret de Pushkar, on vam decidir en el seu moment, quedar-nos 11 dies...

Pushkar...on el sol podria sortir amb una havanera i se'n va a ritme de timbal...maravellosament magic...

Tinc tantes coses a explicar-vos, que no se si soc capac d'expressar-les tal i com voldria...cada cop, pero, em sento mes receptiva, podriem dir que ho sento tot molt mes...les olors, els sorolls, els colors, la manera de fer...

Cada dia creixo una miqueta mes..cada dia em reafirmo mes en el que sento i penso...cada dia dono un pas mes en el meu proces...poquet a poquet i agafant aire...

Reflexiono sobre moltes coses, me'n plantejo d'altres (familia... tranquila que torno el dia 15...de moment, encara no m'estic plantejant el fet de quedar-me mes temps...jajaja!)...i me'n pregunto moltes...moltes!!!

Ara mateix...sentada aqui al ciber...he mirat a fora al carrer...i ha passat una vaca...i no m'he sorpres...com si veure vaques a la Torre fos la cosa mes normal de mon!!! I quan no es una vaca, es un elefant, o un camell, o un burro, o un porc....en fin...el mes normal de mon oi??

Pero ja ho diuen...que en aquest pais tot es possible..."sab kuch milega"...my friend!

Fins i tot hem aconseguit Nuttela...

Estic be...molt be...gaudint d'aquest regal...perque mes que una oporunitat, ara puc dir que aquest viatje ha estat un regal que la vida m'ha donat...i aconseguint que regni la pau en el meu interior...com aixi ha de ser.