...els dies" xof"...

En aquests últims dies he viscut situacions molt entranyables, amb molt de sentiment i molt boniques. Sento que hauria de donar les gràcies a totes aquelles persones que han estat (i estan) al meu costat i que han fet que em senti la noia més afortunada i feliç del món.
...

Però avui no en parlaré...no estic d'humor. I es que vull parlar d'aquests dies que tothom tenim..."els dies xof".

El "dies xof", són aquells dies en què, sense passar-te res especial (o no...), estàs trista... sense ganes de fer res... vas a treballar per inèrcia...qualsevol cosa t'afecta...penses més de l'habitual...trobes a faltar encara més de l'habitual (...a mi em mataran...)...
ai...l'anyorança...
...dies que poses el teu cos en pilot automàtic...i au! deixes que els teus peus et portin...i ha esperar a que passi el dia...

...Buuufffff!!!...

...esperar a que les teves obligacions s'acabin i puguis arribar a casa... i estar tranquila...o quedar amb alguna amiga i cagar-te en el dia que has tingut!!! (i perdoneu-me per l'expressió)

I a sobre sents la imperiosa necessitat de que t'abracin, de que et mimin...i de que et diguin que el que et passa és totalment normal...que no és que estiguis "gggilipolles" (i torneu-me a perdonar), si no ke estàs més sensible del normal...més..."toveta".

Vull continuar pensant en el per què d'aquests dies...

...Diuen, que simplement és una caracteristica de la raça humana...

...M'acaben d'oferir un bombó d'avellana...i he decidit menjar-me'l i matar el tema aquí.....


...i ho sento, però no m'agrada gens sentir-me així!...(clar que, suposo que com la resta de mortals...)

...AKELARRES...

.................Akelarres...................

...petites/ grans estones de vida....

...que ajuden a païr, a desestressar-nos de la jornada laboral, a fer cuatre crits per relaxar-te...

...per qui vulgui una definició exhaustiva sobre el siginificat d'un akelarre...pot fer un clic damunt de la foto de l'anna ja que en el seu escrit ho explica molt bé...




...Estones que passes amb bona companyia, amb bones amigues, i ... vale si!...amb una ampolleta de vi...
















...es necessita un bon lloc aprop del mar...i moooltes ganes de riure...i de compartir!!!!












...una de les teràpies més bones que existeixen...us ho asseguro....


Total...

..........
Pues ala...alma de cantaro...con eso y un bizcocho....s'acabó!....a mumi!

Agafant embranzida...

Fa dies que vull escriure sobre com em sento, sobre com estic...però no sé per què no trobava ni el moment, ni les paraules per expressar-me...de fet, encara no les he trobat...



Això és com dibuixar...a mi no se m'ha donat mai bé això del dibuix...i mira que si m'hi poso...tinc imaginació, però la canalitzo d'una altra manera...Una amiga meva canalitza els seus sentiments i el seu estat d'ànim a través del dibuix...i dibuixa com els àngels. L'altre dia em va donar una cartulina, em va posar davant un grapat de bolis i llapis de colors i em va dir...Fluye!

...como si fuera tan facil...vaig pensar ke seria incapaç de traçar una línia...i encara menys trobar-li una forma...però es clar...almenys ho havia d'intentar...venga... alma de cantaro!... a fluir!

...Abans de començar, l'Aida em va dir que no es tractava de fer un dibuix bonic, sino de traçar la primera línia i deixar-se anar...canalitzar...

...el resultat no va ser cap obra d'art...ni amb gaire sentit, la veritat, però ho vaig fer...i em vaig relaxar molt...molt...molt...(potser perquè vaig estar pensant en la lluna, o en "tiburons"...mai m'hauria imagina't que pensar en "tiburons" em relaxés tant¿¿???)

...

Ja hi tornem a ser...no se com explicar-me...ni com endreçar el que vull dir...tinc la sensació que el meu discurs comença ser repetitiu, però tinc la necessitat d'expressar-me...podria dir moltes coses ke se'm passen pel cap però potser no tindrien sentit ara mateix...

Les persones que arribeu a llegir això, segurament us haureu adonat que sóc una persona que ara mateix estic en un procès de canvi...intentant endreçar les meves idees...i agafant embranzida en el meu nou cami...disculpeu-me si em repeteixo o si el meu discurs resulta aburrit, però sento la necessitat de reafirmar-me i de comparti-ho.

...Estic caminant pel camí que vull, pel camí que he triat...on els meus pensaments, les meves necessitats, els meus sentiments, les meves reflexions i les meves accions van d'acord amb el nou cami... estic aconseguint un equilibri entre el meu cap, el meu cor i la meva manera de viure...

Aquí comença un somni...un desig... que gràcies a certes estrelletes i algun que altre angelet s'ha convertit en realitat...

...agafo aire i respiro...buuuuffff!!...tinc ganes de cridaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!

pors...il·lusions...

Sembla que la cosa va sortint...i es que he passat uns dies...un tant alterada.
Mirant, del dalt cap baix, de baix cap dalt, de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta...uuffff! I no em sortia de cap manera...

...tenia sensació de por...

...por a què el meu desig se n'anés a prendre vent per una sola raó...els diners.

Vaig tenir la gran idea d'anar a veure a la Nona, un gran amiga. I es que quan un no veu les coses clares, que millor que l'ajuda d'un amic per veure-ho tot més clar...em vénen tantes ganes de riure!...i es que semblàvem un quadre...les dues fent columnes, de despeses, d'ingressos...: "a veure Ivet, el primer que hem de fer és saber amb quines despeses fixes comptem"...MIL GRÀCIES PRINCESA!!!

...mica en mica...i mirant totes les possibilitats... vam veure'n una de molt clara!!

...Ja està! ja ho teniem!...

...Buufff!....

...ara ja no tenia cap excusa...el meu desig es pot fer realitat...

...tinc il·lusió...

...il·lusió que em fa sentir viva...il·lusió que em fa feliç...il·lusió que vull viure...il·lusió que em dóna un estat d'eufòria...

...il·lusió que a voltes és com una mena de por...no sé com explicar-ho...

...però em sento bé...em sento feliç...

...i cada dia que passa és un dia menys...

...i cada dia tinc les ales un xic més obertes...

poquet a poquet

...canvis....

...evolució....

...en el canvi està l'evolució, com molt bé diu el grup Chambao en una cançò....

...doncs estic evolucionant...estic canviant...poquet a poquet.

Em sento en pau...respiro fons i omplo els meus pulmons d'aire...em sento tranquila...

...Penso en qui era i en qui ara sóc...reflexiono sobre això...i torno a pensar en el que feia i el ke faig...estic evolucionant...no sóc la Ivet que era abans, de fet, podriem dir que sóc una nova Ivet...

...que m'agrada, i que carai!...cada dia m'agrada més!

És fotut parlar de canvis quan estàs en procès i encara no els has paït...per què ens fa tanta por el canvi a les persones?... per què ens empenyem en continuar com sempre, si realment el que volem ho tenim davant? per què la gran majoria de persones, acostumen a fer dels desitjos somnis? Per què aquesta gran majoria es conforma amb el que té, si realment no ho vol?


...hem de volar...ser capaços d'obrir les ales i mirar cap on volem anar...i desprès...tot és qüestió de creure en un mateix i alçar el vol....

...Em sento en pau...respiro fons i omplo els meus pulmons d'aire...em sento tan tranquila...

...doncs estic evolucionant...estic canviant... poquet a poquet.

Seguirem somiant i continuarem caminant...

Us presento al Josep Mª, més conegut com Txema pels amics. Per mi...és ma germà.

...Diuen que entre els germans s'estableix un vincle afectiu al llarg de la vida...n'hi ha que són més estrets que d'altres, així com també n'hi ha de més intensos, d'altres menys...

Sincerament, jo no sé que és el que ens uneix però que alguna cosa molt grossa... segur!!!!

A vegades sembla que no hi sigui...i és que molts cops sembla que visqui dins un món que només ell entén (clar que potser a descobert vida en un altre planeta i no ens ho vol dir!!...X-DDD).


Sempre hem estat un al costat de l'altre, i els anys fan que cada cop hi estiguem més. La vida són moments, hi ha qui pensa que són quatre dies, hi ha qui pensa que és molt llarga,... suposo que depen de si es veu el got mig ple o mig buit. El que si penso, es que sigui com sigui, tots els moments que ens regala s'han de viure...hi ha moments que costen més de païr i d'altres que t'agradria que no acabessin mai...doncs en tots, sempre estàs allí...i per això em ve de gust donar-te les GRÀCIES!

Una vegada ja et vaig dir, que el camí de la vida a vegades es torça, i que s'han de tenir els peus ben ferms a la terra...però sempre sense deixar de somiar i de lluitar per allò que creus.

...Quan el en el camí hi trobis pedres...

...Quan el camí es dobli i no sàpigues per on continuar caminant...

...Quan el camí sigui recte i pla...

...Quan durant el camí necessitis seure, i pensar perquè estàs cansat...

...Quan durant el camí agafis una embranzida i comencis a córrer...

...Quan vulguis caminar per l'extrem del camí donant saltirons d'una punta a l'altre...

...Quan ja portis més de la meitat del camí...

...Quan ho necessitis i quan vulguis compartir...

...sempre et donaré llum...

T'estimo molt!

Per l'evolució...perquè si....

Diuen que tothom té coses a explicar, que tothom té coses a dir per petites o insignificants que semblin...

...Sempre he pensat (o he volgut pensar) que les meves coses no eren tan interessants com per publicar-les en un blog, o simplement, no m'ho havia plantejat mai...

...Ara m'ho he plantejat...potser perquè començo a creure que les meves coses són interessants (almenys per mi), o perquè tinc ganes de compartir-les!

...Gràcies a tots els que meu animat!...

...per l'evolució...

Salut, poc a poc i bona lletra!