Petits moments viscuts...

Ja han passat molts dies i em deixat enrere moltes ciutats desde la pluja de colors de Shimla...
Despres de Shimla un autobus nocturn d'unes 8 hores i no gaire comode, ens va portar cap a Haridwar...

...una ciutat sagrada que creix entre els Himalaies i te com a columna vertebral el Ganges...on al vespre, al Ghat principal, l'anomenat "har-ki-pairi Ghat" es reuneixen centenars d'hindus per realitzar les ofrenes ("puyes").
Llargues passejades i llargues converses recordo d'aquesta ciutat...i una estatua gegant de Shiva...

...i un xai...

I sense deixar l'estat d'Uttaranchal, vam agafar un autobus cap a Rishikesh; ciutat coneguda com la "capital mundial del ioga". Encara que jo de ioga no en vaig practicar (encara no se m'ha despertat aquesta inquietud...)vaig poder relaxar-me molt i recordo, tambe, llargues i interessants converses a la vora del Ganges damunt d'una roca....mmmm....

Vint inacabables hores de tren ens van portar cap a Agra; ara si, canviant d'Estat, Uttar Pradesh.

I alli...una gran obra arquitectonica, una de les set maravelles del mon, el monument mes gran construit mai en nom de l'amor...
El Taj Mahal...

O com el va definir R. Tagore: "una llagrima en el rostre de la eternitat"

Vam tenir la sort de veure'l al llarg de tot el dia...en el seu despertar a les 6 del mati, a mig mati i al vespre durant la posta de sol....realment impressionant!

Les meves sensacions van ser moltes...estava totalment maravellada davant de tal immens monument...amb aquell color blanc pur que, fins i tot, el reflexe del sol ens feia mal als ulls.

Pero una de les sensacions mes intenses que vaig tenir va ser adonar-me d'on estava. Estava al Taj Mahal! I tot i saber que em trobava davant de l'emblema mes significatiu del turisme indi, vaig sentir-me molt plena...i es que estava on havia d'estar...i no em refereixo a estar davant del Taj Mahal, sino d'estar a la INDIA.

D'alli, unes horetes mes de tren i altre cop a Delhi, pero aquest cop amb bones noticies!!!!

I de la capital, 12 hores de tren nocturn i cap a on som ara, Varanasi-Benares. Aquesta ciutat es molt especial i de moment, encara no explicare res...
...nomes dir-vos que vam fer una passejadeta amb barqueta (de rems) al vespre...i va ser...molt bonic (per no tornar a repetir "maravellos").

I ara...rumb a Calcuta...

Avui agafem un tren a les 4 i mitja de la tarda i dema...ens despertarem a Kolkata...

...que contenta que estic!...

P.D: US ESTIMU MOLT, MOLT, MOLT!!!

HaPpY hOlLy!!!

El dissabte 22 de marc, va comencar la primavera...i a la india la cel.lebren d'una manera molt divertida i especial...

...Enlloc de donar-te el bon dia et criden: "happy holly"...i et llencen polvos, "sindur o kum-kum" de mil colors....

Nosaltres ens vam unir a la festa...i aixi vam acabar...

abans...

despres...

abans...


despres...
i mentrestant....

...una manera diferent de comencar la primavera....mentre a Tarragona menjaven corder i clausuraven la Setmana Santa...a Shimla, estavem de festa!!!!

HAPPY HOLLY MY FRIEND!!!

...i em trobo a Shimla...

Per primera vegada des de que tinc us de rao...i per primera vegada des de que vaig aprendre i decidir tocar el timbal...no em trobo a Tarragona.


...em sento extranya...


No se si tinc dret a estar trista...encara que no es exactament tristesa el que sento...es una forta anyoranca... i un sentiment d'estar fora de lloc...


...Estic a la India...i el poble on he aterrat avui...Shimla...sembla frances enlloc d' indi... es a dir, que estic a la india pero no ho estic...


...tinc el cap i el cor a Tarragona...inconscientment porto penjat el timbal i vaig vestida amb vesta negra i peto blau...





...Us anyoro molt...

cOnTiNuAnT CrEiXeNt...

Despres d'uns dies sense escriure...i avui que fa 36 dies que estic rondant, torno a penjar unes quantes fotos...

...de Delhi, de Jaipur, i del maravellos indret de Pushkar, on vam decidir en el seu moment, quedar-nos 11 dies...

Pushkar...on el sol podria sortir amb una havanera i se'n va a ritme de timbal...maravellosament magic...

Tinc tantes coses a explicar-vos, que no se si soc capac d'expressar-les tal i com voldria...cada cop, pero, em sento mes receptiva, podriem dir que ho sento tot molt mes...les olors, els sorolls, els colors, la manera de fer...

Cada dia creixo una miqueta mes..cada dia em reafirmo mes en el que sento i penso...cada dia dono un pas mes en el meu proces...poquet a poquet i agafant aire...

Reflexiono sobre moltes coses, me'n plantejo d'altres (familia... tranquila que torno el dia 15...de moment, encara no m'estic plantejant el fet de quedar-me mes temps...jajaja!)...i me'n pregunto moltes...moltes!!!

Ara mateix...sentada aqui al ciber...he mirat a fora al carrer...i ha passat una vaca...i no m'he sorpres...com si veure vaques a la Torre fos la cosa mes normal de mon!!! I quan no es una vaca, es un elefant, o un camell, o un burro, o un porc....en fin...el mes normal de mon oi??

Pero ja ho diuen...que en aquest pais tot es possible..."sab kuch milega"...my friend!

Fins i tot hem aconseguit Nuttela...

Estic be...molt be...gaudint d'aquest regal...perque mes que una oporunitat, ara puc dir que aquest viatje ha estat un regal que la vida m'ha donat...i aconseguint que regni la pau en el meu interior...com aixi ha de ser.

Calcuta - Kolkata

Unes quantes fotos de Calcuta...












no he sabut quines posar...he fet una mica de recull. Hi ha fotos de Pren Dam, una de les cases de les misioneres... el barri de Kalighat, un dels mes pobres de la ciutat i on la madre Teresa va fundar la primera casa...els xais...els carrers...vaja! un poc de tot...

MOLTES FELICITATS!

AVUI LA PRENDA FA 25 ANYS!!!!!!!


Avui...es un dia especial...a Torredembarra i contrades... i tambe a la India!!
Des d'aqui, d'una manera diferent i alhora especial...d'una manera molt intensa, profunda i molt meva....celebro el teu dia. Lluny del nostre mirador i sense vinet...pero et tinc present constantment.

Anna, Nona...no et puc dir res mes del que no t'hagi dit ja...t'estimo moltissim.

T'admiro...admiro la teva persona, admiro la teva manera de viure, admiro la teva incondicionalitat...t'admiro per les ganes i l'empeny d'aixecar-te cada mati i volguer ser millor persona, per lluitar decididament per allo que creus i amb valentia...per anar sempre de cara i donar-ho tot...absolutament tot per aquells a qui estimes.


M'encantaria poder reunir-me amb tu avui...donar-te una forta abracada i impregnar-nos mutuament de la nostra energia...pero pensa, que quan ho poguem fer sera d'una manera molt especial...si, com totes, com tots el moments que hem passat...tots i cadascun d'ells especials i estan presents dins els nostres cors i pensaments.

Anna, es un orgull saber que formo part de la teva vida, que ocupo un lloc dins el teu emooooooooooooorme cor. I tot un plaer que aixi continui per molts anys...jo sempre estare al teu costat...donan-te llum...una ma...algun que d'altre mal de cap....escoltan-te i estiman-te.

AMUNT PETITA!!! Que els 25 no t'angoxin, que son 25 anys plen de vida i plens de llum, plens d'experiencies, de vivencies, de sentiments.... i que tot aixo es el que ens fa creixer i ajudar-nos a evolucionar!

Espero que no t'importi...he agafat una foto del teu fotolog....no en tenia cap...soc una alma de cantaro ja ho saps!!!!

MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!

Shanti shanti bon du...

Justament avui fa una setmana que em vaig despertar a Calcuta...

..."Benvinguda al pais on tot es possible"...i amb aquestes paraules sortia de l'aeroport de Delhi...avui fa 11 dies...


...no sabria expressar el que vaig sentir....una arribada en blanc i negre...una arribada angoixant...i d'altra banda...un despertar amb llum...un despertar curios i energic....


Fa dies que penso en que vull escriure....i no em surt res...potser encara no puc....


Nomes us puc dir que tot va be...que m'estan cuidant moltissim...i que m'estic adaptant poc a poc...