...El sentiment, inevitablement, no el puc deixar "amarrat" perquè tal i com inidca la pròpia paraula...és un sentiment...
...un sentiment ple records... un sentiment ple de valors...un sentiment que omple bona part del meu cor i de la meva vida...
...avui he fet el meu últim assaig de timbals de la temporada 2007/2008...avui he gaudit de cada toc de baqueta...he sentit tots i cadascun dels sons mentres la meva ànima repicava acompanyada.
...el timbal...el parell de baquetes...la corretja...la bona companyia...l'esforç...la il·lusió de tots els que som i els que estem...la vestimenta...el via-crussis...el berenar...la processó...a tot plegat per primera vegada... i amb un somriure nostàlgic...hi poso un punt i a part fins l'any vinent.
4 comentaris:
UUUEEE I QUAN HEM D'ANAR A VORE'T TOCAR??? AVISA QUE SI HI PUUC ANIRE JEEJEJEJEJE SUPOSO QUE AMB LA CÈLIA JEJEJEJE
aLMA DE KANTARO!!1
jA SAPS QUE PER FER UN PAS, A VEGADES SE N'HA DE DESFER DOS!!sE EL QUE SIGNIFICA AIXO PER TU, ENCARA QUE TAMBE SE QUE EL NOU CAMI QUE T'ESPERA ESTA PLE DE MAGIA, IL-LUSIO, EMOCIO I SENTIMENTS..AIXI QUE FELICITATS.
FELICITATS PER VOLER CAMINAR SOLETA!!!
eNDAVENT AMIGA MEVA!!NO ATURIS MAI!!
t'ESTIM!!!!
BUENAS IVET, NO FA MOLT QUE EM VA DIIR LA CELIA QUE T'AGRADAVA TOCAR EL EL TAMBOR JEJEJE
ERA ALGO QUE NO PENSAVA MAI QUE FEIES, PERO PINTA MOLT GUAY, QUE SEMBLA MOLT INTERESANT PER QUE ES DESPREN UNA GAMA DE SENTIMENTS CARA AL QUE FAS INDESCRIPTIBLE, MOLA MOLT COM ETS
aaaiiiiiii si......
m'encanta veure la passió que poses en el timbal....tu no podras ser-hi aquest any però segur que els timbals del sant enterrament picaran tant fort que d'allà on estiguis sentiras com retronen dins el teu cor i tu amb el pom-pom-pom del teu cor els contestaràs.....serà un dia mistic....el sant enterrament a la india....a la fi del món perque sempre estara amb tu!!!
t'estim!!
Publica un comentari a l'entrada