Petits moments viscuts...

Ja han passat molts dies i em deixat enrere moltes ciutats desde la pluja de colors de Shimla...
Despres de Shimla un autobus nocturn d'unes 8 hores i no gaire comode, ens va portar cap a Haridwar...

...una ciutat sagrada que creix entre els Himalaies i te com a columna vertebral el Ganges...on al vespre, al Ghat principal, l'anomenat "har-ki-pairi Ghat" es reuneixen centenars d'hindus per realitzar les ofrenes ("puyes").
Llargues passejades i llargues converses recordo d'aquesta ciutat...i una estatua gegant de Shiva...

...i un xai...

I sense deixar l'estat d'Uttaranchal, vam agafar un autobus cap a Rishikesh; ciutat coneguda com la "capital mundial del ioga". Encara que jo de ioga no en vaig practicar (encara no se m'ha despertat aquesta inquietud...)vaig poder relaxar-me molt i recordo, tambe, llargues i interessants converses a la vora del Ganges damunt d'una roca....mmmm....

Vint inacabables hores de tren ens van portar cap a Agra; ara si, canviant d'Estat, Uttar Pradesh.

I alli...una gran obra arquitectonica, una de les set maravelles del mon, el monument mes gran construit mai en nom de l'amor...
El Taj Mahal...

O com el va definir R. Tagore: "una llagrima en el rostre de la eternitat"

Vam tenir la sort de veure'l al llarg de tot el dia...en el seu despertar a les 6 del mati, a mig mati i al vespre durant la posta de sol....realment impressionant!

Les meves sensacions van ser moltes...estava totalment maravellada davant de tal immens monument...amb aquell color blanc pur que, fins i tot, el reflexe del sol ens feia mal als ulls.

Pero una de les sensacions mes intenses que vaig tenir va ser adonar-me d'on estava. Estava al Taj Mahal! I tot i saber que em trobava davant de l'emblema mes significatiu del turisme indi, vaig sentir-me molt plena...i es que estava on havia d'estar...i no em refereixo a estar davant del Taj Mahal, sino d'estar a la INDIA.

D'alli, unes horetes mes de tren i altre cop a Delhi, pero aquest cop amb bones noticies!!!!

I de la capital, 12 hores de tren nocturn i cap a on som ara, Varanasi-Benares. Aquesta ciutat es molt especial i de moment, encara no explicare res...
...nomes dir-vos que vam fer una passejadeta amb barqueta (de rems) al vespre...i va ser...molt bonic (per no tornar a repetir "maravellos").

I ara...rumb a Calcuta...

Avui agafem un tren a les 4 i mitja de la tarda i dema...ens despertarem a Kolkata...

...que contenta que estic!...

P.D: US ESTIMU MOLT, MOLT, MOLT!!!