Calcuta - Kolkata

Unes quantes fotos de Calcuta...












no he sabut quines posar...he fet una mica de recull. Hi ha fotos de Pren Dam, una de les cases de les misioneres... el barri de Kalighat, un dels mes pobres de la ciutat i on la madre Teresa va fundar la primera casa...els xais...els carrers...vaja! un poc de tot...

MOLTES FELICITATS!

AVUI LA PRENDA FA 25 ANYS!!!!!!!


Avui...es un dia especial...a Torredembarra i contrades... i tambe a la India!!
Des d'aqui, d'una manera diferent i alhora especial...d'una manera molt intensa, profunda i molt meva....celebro el teu dia. Lluny del nostre mirador i sense vinet...pero et tinc present constantment.

Anna, Nona...no et puc dir res mes del que no t'hagi dit ja...t'estimo moltissim.

T'admiro...admiro la teva persona, admiro la teva manera de viure, admiro la teva incondicionalitat...t'admiro per les ganes i l'empeny d'aixecar-te cada mati i volguer ser millor persona, per lluitar decididament per allo que creus i amb valentia...per anar sempre de cara i donar-ho tot...absolutament tot per aquells a qui estimes.


M'encantaria poder reunir-me amb tu avui...donar-te una forta abracada i impregnar-nos mutuament de la nostra energia...pero pensa, que quan ho poguem fer sera d'una manera molt especial...si, com totes, com tots el moments que hem passat...tots i cadascun d'ells especials i estan presents dins els nostres cors i pensaments.

Anna, es un orgull saber que formo part de la teva vida, que ocupo un lloc dins el teu emooooooooooooorme cor. I tot un plaer que aixi continui per molts anys...jo sempre estare al teu costat...donan-te llum...una ma...algun que d'altre mal de cap....escoltan-te i estiman-te.

AMUNT PETITA!!! Que els 25 no t'angoxin, que son 25 anys plen de vida i plens de llum, plens d'experiencies, de vivencies, de sentiments.... i que tot aixo es el que ens fa creixer i ajudar-nos a evolucionar!

Espero que no t'importi...he agafat una foto del teu fotolog....no en tenia cap...soc una alma de cantaro ja ho saps!!!!

MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!

Shanti shanti bon du...

Justament avui fa una setmana que em vaig despertar a Calcuta...

..."Benvinguda al pais on tot es possible"...i amb aquestes paraules sortia de l'aeroport de Delhi...avui fa 11 dies...


...no sabria expressar el que vaig sentir....una arribada en blanc i negre...una arribada angoixant...i d'altra banda...un despertar amb llum...un despertar curios i energic....


Fa dies que penso en que vull escriure....i no em surt res...potser encara no puc....


Nomes us puc dir que tot va be...que m'estan cuidant moltissim...i que m'estic adaptant poc a poc...

llençant-me...

Caus a terra molt avall,

creus que no te’n sortiràs

però amb els mesos te’n adones que tornes a començar.

I a força de molt de caure

i de tornar-te a aixecar,

veus que les coses no canvien

però ja no ets qui eres abans.

Doncs he estat ja cinc o sis,

i sóc el que ara tinc.

No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença’t, cada instant és únic i no es repetirà.

Sento que el cor ja no para de bategar.

I diu que em llenci,

que no pensi en el que vindrà,

que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I per què els meus pensaments,

que sempre viuen en present,

no conjuguen altres temps que el “ja faré” el que no vaig fer.

Doncs avui o potser demà

sere aqui o sere per allà

sere un tros de l'univers,

que no nota el pas del temps.

El que faig a cada instant,

és la força que em fa gran,

no vull pensar en el que arribarà demà.

Llençat!...

[[Lax'n'busto. Llençat.]]

Ja està...me'n vaig...cap a la terra somiada.

Preeeeeeeeeeeeeendes!!!!

No se pas per on podriem començar...Tantes coses a dir!!!





Tantes coses viscudes....tantes converses...tantes llàgrimes....tantes comilones...tantes ampolles de vi...(ho xento xe ma excapat!!!)

Prendes meves....Anna i Cèlia...Cèlia i Anna.

Us vull donar les gràcies per....per moltes coses.

Moltes coses...i ara no les puc enumerar totes. Però vull fer-vos saber, que us estimo moltíssim i que, sense vosaltres, aquests quatre mesos haguéssin estat més difícils de passar.

Gràcies per la vostra incondicionalitat, per escoltar-me repetidament i amb un somriure, gràcies per animar-me a fer aquest viatje, per estar al meu costat contant els dies...per fer que el temps em passi més depressa, per fer-me riure, per ajudar-me i per estar al meu costat en tot.

Ahh! i per la força que m'heu transmès...

Gràcies també, per estar-hi sempre, per l'amistat que ens uneix i per fer-me sentir, sobretot aquests ultims dies, molt i molt feliç!!!! Sou unes cracks!!!! Em feu molt feliç!!!

Em costa molt aquests dies expressar-me...us diria moltes coses però disculpeu -me...no em sé expressar com m'agradaria.

Aiaiai...tant de temps esperant el dia...i ara...ara ke??? no si...encara em costarà marxar i tot!!! ;)

Us trobare molt a faltar...però ssssssssshttt....tenim la lluna.

Us estimo moltíssim!!!!!!!!

Gràcies...

Milions de gràcies...milions i milions de gràcies per aquests dies....a tots el que heu estat...tots els que sou... gràcies per acompanyar-me i fer-me veure que sóc una privilegiada...

...familia...amics...em sembla ke no estic en condicions de demanar més!!...M'heu fet sentir tan feliç!!

Per mi...han estat i són dies d'emocions...de molts sentiments...

Caxun dena!!! ...IAIA COM T'ESTIMU!!!!!

...El dinar en familia...ufff!! No sóc capaç d'expressar en paraules tot el que vaig sentir aquell dia...IMPRESSIONANT!!!

He estat amb la gent ke estimo, gent ke fa molts anys que conec... i que he tingut el plaer de trobarme'ls de nou en el cami...

...La calçotadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! GENIAL!!!!! ...va ser un dia màgic.....

Foc...bona companyia...harmonia....guerra de calçots....carn....A TOTS, MOLTES GRÀCIES!!

a 18 dies...

Fa dies que intento escriure...que penso...

...que penso...


...que penso...i torno a pensar.

I què en trec?
....conitnuar pensant.


Em passen tantes coses pel cap...he de fer tantes coses que no sé com organitzar-les...tampoc sé si cal que ho faci. Alomillor ja les tinc tan organitzades que és per això que em bloquejo....



Ja fa uns dies que de tant en tant marxo....a on??
...exactament no ho se....però lluny...força lluny.



Cada cop em costa més concentrar-me en una sola cosa...i fins i tot he arribat a oblidar converses que feia tansols deu minuts que les havia tingut...vaig perdent pistonada...



Sovint...també rebo alguna visita... fiblades...fiblades per tot el cos....a vegades a la panxa....a vegades a les cames...als braços...a les mans...als peus...i força sovint també a l'ànima...però això...això ja se perquè és....



...procès de canvi...preparant-me per volar...o amb el vol mig alçat...



...Sento tantes coses que no sé per on les he d'agafar...


He passat i passo molt més temps amb mi...i això m'ha fet reflexionar més profundament amb qui sóc...com sóc...què m'agrada...què somio...què busco...i per a què vull lluitar.
...gaudir dels moments que m'omplen, passar estones amb la gent que estimo, estar en el lloc on vull estar i fer les coses que em venen de gust en cada moment...

El fet de saber per on vull caminar, on vull anar parar amb les meves reflexions i els meus pensaments, saber amb les coses i els sentiments que em vull quedar i que formen part del meu passat i de la meva vida són les qüestions en què ara penso i que m'estan fent crèixer i que m'estan preparant per la nova etapa que vaig a començar, que vaig a viure.

...i continuo pensant.

Per cert, important: FELICITATS JOSEP Mª!!!! Llum! Llum! Llum! aquests 22 prometen....TETIM!

...recull nadalenc...

Ha estat molt bé aquest Nadal...amics....familia...bona entrada a l'any 2008...

Ja ho se...és més important la resta de l'any que akests 15 dies...però...ja se sap....

...he estat amb la gent ke estimo....i ke em fa feliç...la familia....i els amics....

...clar ke...ara mateix per mi la felicitat també s'aconsegueix... parlant...desde moooooolt...mooooolt lluny...

...Això només és el principi...

...que cadascú tingui la força per lluitar i per decidir...i per caminar sempre endavant!

...i...per la magia...

Assaig nostàlgic

Avui he posat un punt i a part a un sentiment, a una il·lusió, a una devoció i a una activitat que fa molts anys que practico i em dóna una felicitat especial.

...El sentiment, inevitablement, no el puc deixar "amarrat" perquè tal i com inidca la pròpia paraula...és un sentiment...

...un sentiment ple records... un sentiment ple de valors...un sentiment que omple bona part del meu cor i de la meva vida...

...avui he fet el meu últim assaig de timbals de la temporada 2007/2008...avui he gaudit de cada toc de baqueta...he sentit tots i cadascun dels sons mentres la meva ànima repicava acompanyada.

...el timbal...el parell de baquetes...la corretja...la bona companyia...l'esforç...la il·lusió de tots els que som i els que estem...la vestimenta...el via-crussis...el berenar...la processó...a tot plegat per primera vegada... i amb un somriure nostàlgic...hi poso un punt i a part fins l'any vinent.

...Estimats Reis Mags d'Orient...

Aquest any....m'he portat molt bé....

...he fet tots els deures de l'escola....

...no he fet enfadar gaire als meus pares...

...ja sé que tot el que demano no podreu portar...però almenys alguna cosa de les que hi ha...

...Per Nadal...només per Nadal... m'agradaria tornar a ser a una nena...

...ja hem fet la carta als Reis...

...feia mooooooooolt de temps que no passava una bona estona amb les meves cosines petites i el meu cosí...

...alma de cantaro....això no potser!!!!